dilluns, 23 de gener del 2012

Conclusió del procés d'aprenentatge

El procés que he desenvolupat en l'assignatura, esdevé, en si mateixa una experiència educativa autoaplicada, amb la guia de la professora, però on nosaltres hem desenvolupat els nostres propis aprenentatges depenen de les nostres inquietuds i necessitats. Per aquest motiu crec que nosaltres mateixos hem experimentat l'acció educativa que pretenem transmetre, ser educands de la nostra pròpia agència educativa.
D'altra banda, no cal esmentar la importància de la introducció en les TIC i les noves eines de comunicació, que poden esdevenir una gran eina per la temàtica educativa, així com el vehicle de comunicació més eficaç en la postmodernitat en la que es troba la nostra realitat.
La xarxa ens permet crear coneixements més aplicats, poden deixar de banda conceptes estàtics, com dades, dates, etc. Podem centrar l'educació en el si mateix d'aquesta, que és l'herència cultural i social. Podem centrar la transmissió del coneixement en el concepte inclusor, deixant per la xarxa i les TIC els conceptes exclusors.
L'assignatura, ha esdevingut un terreny tèrbol, on no teníem molt clar com elaborar els continguts, com crear el bloc i quin era l'objectiu d'aquest.
Jo, en petita mesura, he creat un inventari de eines i aplicacions de les TIC que em poden ajudar en l'educació dels educands que compartiran amb mi les accions educatives que pretendran incloure-les.
Cada company, ha creat el seu propi inventari, el qual pot ser "xafardejar", els treballs elaborats pels companys i companyes, multiplicant-se així les eines i enfocaments d'aquestes alhora d'aplicar-les el camp del nostre estudi, l'educació social.

Pràctica final

La pràctica final, ens permet la oportunitat de aplicar els nostres coneixements adquirits durant l'assignatura, per poder fer el que al fi i el cap hem vingut a aprendre, educar.
Partint d'una base, la comunicació digital, hem elaborat diverses formes de convertir aquesta comunicació quelcom que proporcioni una tasca educativa. 
En la fira, vàrem observar una gran diversitat de propostes educatives, on la principal premissa era la divulgació d'un col·lectiu, d'una desigualtat social, no tant com l'educació del subjecte en si.
La mirada dins l'imaginari de la xarxa, la situem envers a col·lectius, aplicant pràctiques socials envers les necessitats d'aquests.
Com educadors, crec que el punt que ens queda pendent, dins el camp de les TIC, és fomentar les pràctiques educatives en l'espai multimèdia, que no esdevinguin classificadores, estigmatitzadores, que generaran l'exclòs dins l'espai de la xarxa, ja que la mirada fa el subjecte.